És parc natural

El Suratell (Quercus suber) és situat a la muntanya de Sant Julià, molt a prop del Mas Llong. Prendrem la pista forestal que surt del pont que creua l’autopista darrera la gasolinera BP i el restaurant Quick. Seguirem la pista forestal que va guanyant altura fins arribar a l’encreuament que ens portaria cap a Sant Julià. Cal estar atents doncs i prendre la bifurcació de l’esquerra, seguint la pista i procurant no prendre una segona bifurcació a la dreta que ens portaria al coll del Portell.
Un cop arribem al Mas Llong deixarem el cotxe i si alcem la vista cap a ponent podem distingir amb alguna dificultat les branques més altes del suratell. Travessant els antics camps de conrreu del Mas Llong i amb la vista posada al suratell, si el bosc no és brut i podrem accedir amb un corriol que prové de l’anteriorment esmentada pista del coll del Portell.

Característiques: les mesures aproximades donarien una alçada de gairebé 16 m. i un perímetre de més de 5 m. Actualment l’arbre es troba en un clar procés de senectut.

Curiositats: la pista del Mas Llong fins al coll del Portell va ser construïda durant la Guerra Gran amb l’objectiu d’assaltar el castell de Bellaguarda. Més tard va ser emprada pel contraban.
Sota l’ombra de les branques del suratell i a l’entorn del seu tronc, la colla dels Trabucaires de l’Albera hi va fer la seva fotografia de grup per a la promoció de les seves activitats. El Centre Excursionista Jonquerenc també hi ha realitzat nombroses excursions i en una d’elles s’hi va fer una fotografia en la qual es podia veure el nombre de persones necessàries per abraçar el tronc del suratell.

Trobareu una ruta que hi porta al nostre Wikiloc: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-de-el-suratell-i-st-julia-dels-torts-122164140

Font: https://www.infojonquera.cat/noticia/37549/arbres-monumentals-de-la-jonquera

El Faig de la Pedra és un exemplar de grans dimensions que suporta una pedra de granit d’uns 700 kg a la bifurcació d’una de les besses principals a uns 3 metres de terra. 

Després de contemplar-lo hom no pot estar de preguntar-se com ha anat a parar precisament allà aquest objecte. No tenim una resposta irrefutable, només podem fer anar la imaginació...

- Uns pensen que el bloc de pedra fou col·locada en aquest indret, fruit d’una juguesca entre carboners (hi ha places carboneres ben a prop).

- D’altres suposen que els qui la situaren en aquest indret buscaven el reforçament de la fusta de l’arbre per tal d’aconseguir una peça especialment resistent.

- La cultura popular autòctona ha donat una explicació llegendària d’homes forçuts i ferrenys: Contaven els avis que fa uns 100 o 200 anys, el masover del mas de Mirapols i el del mas de les Vinyasses estaven enfrontats, els dos masos es troben equidistants del Faig. En els màxims moments de crisi i empipament, per descarregar la seva còlera tenien el costum, forts com eren, de tirar-se pedres des de cada mas. La pedra del Faig seria doncs, fruit d’aquestes baralles, una roca que afortunadament no arribà al seu objectiu. (Llegenda explicada per Tomàs Masó a Lluís Serrano, 2011).

- O potser un moviment de terres va fer rodolar la pedra pel pendent fins que el poderós entreforc la va aturar...

Trobareu una ruta que hi porta al nostre Wikiloc: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-del-faig-de-la-pedra-itinerari-3-del-paratge-natural-de-lalbera-122165274

Font: https://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/alt-emporda-12/faig-de-la-pedra/index.html

El faig ajagut (Fagus sylvatica) és situat a la carena de l’Albera. El millor camí per arribar-hi és prendre la pista que surt de l’aparcament del Portús nord-català (davant el parc de bombers voluntaris) i que ens porta fins al coll de l’Ullat i el Puigneulós. Uns 150 metres abans d’arribar a les antenes de telecomunicacions que hi tenen instal·lades les autoritats franceses, hi ha un corriol a ma dreta, de fet és el darrer que es troba, i que puja fins a la carena. A uns 15 metres s’encreua amb una pista de terra que baixa en direcció a ponent. De seguida es veuen un grup de faigs treballats pel vent. El faig al qual fem referència és el darrer que hi ha cap a l’oest. A vista d’ocell el faig queda a 200 metres del repetidor.

Característiques: l’arbre té diferents peus, però en destaca un de 1,70 m. de circumferència i una capçada deformada per la tramuntana d’11 metres de longitud.
Estatus: arbre que suporta fortes tramuntanades, hi està descrita una velocitat màxima donada per Frederic Macau i Vilar feta per medicions indirectes de 172,9 Km/h. La mitjana de precipitació anual a Puigneulós i la carena és de 1.053 mm, amb una mitjana de 8,5 dies de neu a l’any. El 9 de febrer de 2010 es va assolir la temperatura de -16ºC.

Curiositats: Aquest és el bosc de faigs més proper a la Mediterrània. La vessant nord de l’Albera reté molta humitat, fins i tot l’estiu, permetent així el desenvolupament d’una fageda clímax. A mesura que ens apropem a la carena, els arbres pateixen els efectes de la tramuntana, i es trenquen les branques encarades al vent. Just a dalt, no hi ha boscúria; i a la cara sud, assoleiada i seca, solament algun faig s’esgarria entre la roureda.
Hi ha una retirada entre els faigs moldejats per la ventada i un núvol que a la comarca té nom propi: el Ruf. És molt allargat, arrodonit als seus extrems i es disposa paral·lelament a la serralada, tocant-la només pel Puigneulós. Es forma abans de les fortes tramuntanades, i quan els pescadors que es troben al golf de Roses veuen el Ruf (també anomenda Rufa o rata), tornen a port.
Des del Puigneulós hom pot visitar el pou de neu, a 150 metres a l’est del punt on ens troben la pista forestal que ve de Requesens amb la carretera pavimentada que puja al cim. Cap a llevant del cim ens podem presentar al refugi de la Tenyereda en quinze minuts. L’arribada de la tardor és una bona època de l’any per visitar aquesta zona, just quan el bosc ofereix una àmplia gama cromàtica poc abans de caure la fulla dels faigs.

Font: https://www.infojonquera.cat/noticia/37549/arbres-monumentals-de-la-jonquera

El tell del castell (Tilia cordata) és situat als extramurs del castell de Requesens. L’arbre es troba a 25 m. al sud-est de la portalada, davant els merlets de la fossana.

Característiques: té uns 13 m. i un perímetre d’1,5, aproximadament. És un arbre frondós, d’aspecte “jovenívol”.

Curiositats: a banda de la seva ombra remarcable, Josep Maria Dacosta, autor del reportatge, recomanava en el seu llibre una suggerència, que irònicament no podia ser un altra que una infusió de til·la!.

Font: https://www.infojonquera.cat/noticia/37549/arbres-monumentals-de-la-jonquera

L’avet de la font Rovellada (Picea abies) es troba a la font del mateix nom. Es localitza en el km 5 i a mà dreta de la pista forestal que va de Cantallops a Requesens. En aquest punt, direcció sud i al costat d’una vella torratxa hi ha l’ufanós avet roig.
Característiques: fa uns 25 m. d’alçada per 2,10 m. de perímetre. és un arbre ben plantat, amb bon creixement, centenari.

Font: https://www.infojonquera.cat/noticia/37549/arbres-monumentals-de-la-jonquera

El xiprer del pantà (Taxudium distichum) es troba al petit pantà de la riera de Requesens, allà on s’hi aboquen les aïgues dels torrents de Coll Pregon i del Roc dels Tres termes.
Pujant de Cantallops cap a Requesens, a l’alçada del quilòmetre cinc hi trobem primer un trencant i pont que mena cap al castell. És el segon trencant, una mica més a munt, el que ens porta fins al pantà de Requesens i on hi ha el xiprer.

Característiques: arbre no autòcton del nostre país que s’alça uns 15 m. i té una volta aproximada d’1,6 m. L’arbre es va plantar al voltant de 1898 o 1899 quan es feien les obres de restauració del castell.

Curiositats: als visitants del pantà els pot sorprendre trobar-hi una conífera caducifòlia que visqui en llocs inundats. Aquest fet usual en aiguamoixos de l’Amèrica del Nord, pren aquí el caire d’anècdota ornamental.
A finals de la primavera treu un fullam esclasrissat, donant una nota exòtica a un pantà que té més de llac que d’embassament. De fet, el xiprer pot sobreviure perquè no hi ha canvis sobtats de nivell. Mentrestant les bombolles de metà que es van formant al fons llisquen entre les seves arrels.
També dins les coníferes podem proposar arribar-se a l’avet del pantà (Abies alba), que per la riba esquerra del del pantà i fins al rierol, a una vintena de metres hom té l’avet a l’altra banda del riu, de 25 m. d’alçada i 2,35 m. de volta.

Font: https://www.infojonquera.cat/noticia/37549/arbres-monumentals-de-la-jonquera

També es troba al voltant del punt quilomètric cinc de la pista forestal de Cantallops a Requesens. En aquest punt ens trobem l’antiga fàbrica de pipes o serradora, molt derruïda. Cent metres més avall hi trobem aquest gran cedre (Cedrus atlantica).

Característiques: té una alçada de 22 m. i 2,70 de perímetre. És un arbre d’aspecte magnífic que pertany a un conjunt de cedres plantats ja fa anys entre els castanyers de la zona.
Només que el visitant de la zona s’hi fixi una mica, aviat podrà comprobar com han proliferat aquesta espècie de cedres a la zona de Requesens, on s’hi han adaptat molt bé.

Font: https://www.infojonquera.cat/noticia/37549/arbres-monumentals-de-la-jonquera

Les platanes o plataners es troben al centre del municipi de la Jonquera. Són arbres de ribera, per tant, els agraden els terrenys humits. En els punts més destacats hi trobaràs faristols amb informació dins la Ruta de les Platanes.

Aquests són els arbres que Josep Maria Dacosta va documentar molt encertadament en el seu llibre  “les 30 millors ombres de l’Alt Empordà”, però des d’aleshores han passat gairebé 25 anys. Actualment hi ha arbres que potser no els falta gaire per entrar en aquest club tan selecte. Potser, com a ferms candidats a “arbres monumentals de la Jonquera”, ho podrien ser el cedre de la plaça Àrias Comellas (portada Esquerda 83) o el cedre del pati exterior del centre escolar Josep Peñuelas, més algun altre situat en jardins privats...
Algú s’anima a fer-ne una nova recerca? Descobriu-los, gaudiu-los i si pot ser, compartiu-los amb els lectors de l’Esquerda.

Font: https://www.infojonquera.cat/noticia/37549/arbres-monumentals-de-la-jonquera